Conclusions
En aquest treball hem agafat per analitzar quatre països diferents. Dos europeus, un africà i un asiàtic. Els nostre objectiu ha sigut analitzar com es l’educació, la ciutadania i els valors de les diferents escoles.
Per una banda, Finlàndia i Espanya estan bastant igualtats. Tots dos països respecten bastant els drets humans i tenen una societat bastant semblant.
Tot i que al Marroc, entre la família i l’escola hi ha una bretxa, cal reconèixer que socialment pels quatre països la família és el centre del nen.
Espanya i Finlàndia, l’educació es finançada pel govern, cosa que no passa al Marroc i a la Xina. Això te un perill, que cada vegada les desigualtats en aquest països creixin. Un exemple d’això es l’interior de la Xina, on hi ha molts nens que no estan escolaritzats.
La història va canviant, i els quatre països hi ha hagut moltes transformacions, però penso, que en qualsevol d’aquest quatre països, estan buscant desenvolupar actituds que considerin dignes de sí important, tot i que falta a més a més una visió educativa.
No hem de caure en prejudicis, però sí saber ser crítics, i reflexionar com on neixis et condicionarà per tenir un bon futur, o tenir de treballar-ho molt per aconseguir aquest treball.
La moralitat va canviant, anem creixent. I l’educació en aquest sentit està disposada en adaptar-se aquest canvis. El que en un moment de la història es considerava bo, en altre és dolent. Això passa també entre països quan parlem de ciutadania. En el que en país és bo en l’altre és dolent. Per exemple, amb les igualtats de gènere. Espanya i Finlàndia lluiten per aconseguir-la, i veuen què és dolent que no s’acompleixi. En canvi a Xina i al Marroc, aquesta desigualtat la tenen com un estil de vida.
Els valors no són diferents només entre països, sinó que també hi ha diferencies entre un país propi, com és el cas de la Xina on les diferències entre el món rural i el urbà són evidents. Fins i tot, podem dir, que els valors són diferents entre les famílies d’un propi país.
Ensenyar als nens i nenes dins l’assignatura com viuen en altres països i quin són els seus valors, pensem que és anar un pas endavant. Per una banda, que coneguin que no tot és com ells imaginen, que hi ha llocs on els nens i nenes que són com ells, pateixen injustícies. Per altre banda, també pot ajudar a que siguin més crítics i valorin el que tenen, per davant de les coses que li manquen (vivim en una societat consumista, individualista que exigeix molt a les persones).