Xina
Individus i relacions interpersonals. (els drets humans i la igualtat de gènere)
Hem volgut explicar una mica aspectes en que el govern xinès no respecta els Drets Humans. Això farà que l’escola tingui unes bases i uns valors diferents dels que tenim al nostre país. És una cultura, on només hi ha un govern.
El govern xinès no respecta del tot els Drets Humans i civils. Un exemple d’això són totes les empreses occidentals que fabriquen els seus productes en aquest país asiàtic, i que són els responsables de la pobresa de milers de persones. Es pot afirmar, que gràcies aquesta mà d’obra i explotació, s’estan vulnerant els drets humans.
Alguns drets que es vulneren a Xina són els següents:
1. LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ: Milers de persones són detingudes i condemnades cada any per exercir el dret a la llibertat d’expressió i religió.
2. Reubicació forçosa de comunitats senceres amb el fi d’0btenir terreny per la realització d'obres publiques com les TRES GARGANTES, o les instal·lacions olímpiques en Beijing.
3. Procediments judicials. Hi ha un buit en els drets dels detinguts, sobretot, durant el procés de detenció, judici i sentencia. No existeix la protecció i la llei que vulneri pels drets del detingut. No hi han independència judicial, legislatiu i executiu. Contínua una pràctica de detencions amb càrrecs vagament definits i carnets de supervisions judicials, en els quals s’aplica la fórmula de REEDUCACIÓ EN EL TREBALL.
4. Abusos i tortura amb els presos tant en les presons com en els camps de treball.
5. Pena de mort. Contínua vigent. Es calcula que 10.000 persones són executades cada any
6. Abusos laborals. La llei dels treballadors xinesos els prohibeix formar organitzacions independents i no recull la protecció del dret a la vaga. Existeix una organització que representa legalment als treballadors, ‘Federació Xinesa de Sindicats’ (ACFTU), però els seus oficials estan controlats per les autoritats locals i els comitès del Partit Comunista Xinès
7. Minories. Existeix marginació, exclusió, control i desatenció de les minories ètniques
Una de les qualitats que més destaca en el país de Xina, és que hi ha un partit únic. Xina vol anar per trobar un canvi econòmic, i això suposa que les desigualtats socials creixin. Tot i que Xina, és cinc vegades més rica que abans, les desigualtats socials han potenciat més.
Aquesta desigualtat té una dimensió geogràfica. Tradicionalment, Xina ha estat dividida entre la part rural i la part urbana (interior i costa) La part costera estan més desenvolupades o avançades que les costaneres
La renta per càpita a les zones rurals són 20 euros mensuals, i l’estat dels serveis bàsics en el camp, com la salut i l’educació són molt precaris. En 20 anys de transició econòmica, els ingresso dels camperols han estat congelats.
Aquesta situació fa que es produeix una emigració del món rural . En l’actualitat s’estima que hi ha 110 milions de camperols immigrants treballant en totes les ciutats de la Xina.
En aquestes zones industrialitzades, les condicions laborals són pèssimes, més si tenim en compte que l'arribada dels immigrants pressiona a la baixa els salaris. Les jornades laborals són interminables, amb sous mínims. Els obrers, en la seva majoria dones joves, treballen sovint en condicions molt precàries i solen descansar només un o dos dies al mes, segons han anunciat organitzacions en defensa dels drets dels treballadors com Xina El problema, segons aquestes associacions, és que les lleis que fixen el nombre màxim d'hores i els salaris mínims sovint no són respectades, la qual cosa és lògic si tenim en compte que a Xina estan prohibits els sindicats independents.
Tot això porta, a que en moltes de les zones més pobres, no es respecti els drets dels infants. A Xina, es produeix 9 milions de naixements clandestins, i aquest nens no tenen dret (ni en la planificació escolar, ni en la sanitària, no poden exercir cap treball i si són detinguts es neguen a reconèixer els seus pares).
Les organitzacions de drets humans denuncien el ’increment dels abusos a mesura que s’apropaven els JOCS OLÍMPICS.
Convivència i relacions a l’entorn i escola
Primer explicarem EL SISTEMA EDUCATIU DE XINA.
El sistema educatiu Xina, té particularitats que el fan un sistema educatiu molt especial. En primer lloc és el país més poblat del món. Segons dades oficials, hi 318 milions d’estudiants en tot el sistema educatiu. A més, un altre dada a tenir en compte és la gran diversitat que hi ha dintre del país, tant en termes culturals com de desenvolupament econòmic i educatiu. Les normes morals establertes per Confuci i que encara tenen la seva importància, es basen, entre altres coses, en el respecte per les jerarquies socials i en el sacrifici dels interessos individuals en nom dels interessos col·lectius. Els nens a Xina aprenen en general que les seves identitats es deriven inexorablement de la pertinença a un grup o comunitat, tals com la família, el clan o el poble.
Una altre cosa que aprenen és la importància que es coneixen amb les cinc relacions. Confuci promovia ja antigament, la importància del que es coneix com les “cinc relacions” : emperador o governant i el poble, entre el pare i el fill, entre el marit i la dona, entre el germà major i el menor, i entre els amics. Si aquestes relacions es portaven avanci en forma apropiada, complint amb els rituals corresponents, la vida de l'individu, de la família i de l'estat es veurien enaltides. En definitiva, la qual cosa interessa destacar, és la importància que se li dóna històricament a Xina a l'educació moral, basada en el respecte per les jerarquies socials i el col·lectivisme.
TRES PRINCIPIS BÀSICS han estat anunciats com imperatius per tota l’educació a la Xina.
- La educació és totalment dirigida pel PARTIT COMUNISTA. Tot ha de ser controlat pel partit.
- L’educació ha de servir per fins polítics: la ideologia política del país, ha d’ocupar una gran part del programa a qualsevol nivell.
L’educació ha de combinar-se amb el treball. Es farà un intent, per superar la bretxa històrica entre la massa analfabeta dels aldeans i la il·lita intel·lectuals del món rural, la que es suposa “més educada i més alta categoria”
La Organització de les escoles Xines.
En el sistema tradicional, l’educació es basa en els clàssic i vol formar mestres perfectament educats per convertir-se en professors.
Amb la implantació del règim comunista l’educació escolar està d’aquest manera:
Educació preescolar. Els programes per als jardins d'infància a la Xina estan guiats per la necessitat d'atendre diàriament als nens, mentre les seves mares treballen. Des de la infància s'ensenyen les doctrines marxistes
Educació elemental. El programa de l'escola primària intenta proporcionar a tots els nens, en edat escolar, cert tipus d'ensenyament elemental. La lectura i l'escriptura són molt més difícils en un llenguatge que es recolza en milers de caràcters; es calcula que el seu aprenentatge, estès a 5.000 h. de classe no dura menys de sis anys. Tots els nens en edat escolar (6-12 anys) reben un ensenyament primari gratuït. El Govern atorga els manuals escolars necessaris als nens de famílies pobres, tot i que les condicions són precàries. Els alumnes que acaben els seus sis anys d'estudis primaris poden presentar-se a l'examen d'entrada en els centres d'ensenyament de segon grau.
Escoles d’internat: Són escoles que es situen en el nivell elemental, i procuren places per joves que assisteixen a l’escola. En aquesta treballen, mengen i dormen. En aquestes escoles diuen que ajuden als nens a “desprendre’s ,des de ben petits, les idees i influències egoistes que van adquirir a la vella institució de la família.
Organitzacions juvenils. Seguint el patró establert pels mentors soviètics, els xinesos han establert un programa ampli d'organitzacions comunistes juvenils; gran part de l'educació política dels nens es duu a terme en aquests grups on es procura desenvolupar activitats per als temps d'oci, que queden després de l'horari escolar i del treball. Gràcies al seu coneixement de l'experiència russa, els xinesos intenten desenvolupar un Estat compacte i un sistema educacional capaç de crear el «nou home comunista».
Educació secundaria. Ensenyament tècnic i professional. Entre els centre d’ensenyament de segons l’economia domèstica, hi ha escoles d’infermeres i de treballs per a dones.
Educació universitària. Molt exigent, només arriben als millors.
Educació moral i família a l’escola.
L’educació a la xina, es basa sobretot, no només en aprenentatges sinó que és a més a més una educació moral. És una educació intensa i extrema. Fins i tot, alguns adults els costaria assimilar la pressió que reben a les escoles. Hi ha molta disciplina i poc de de joc.
L’educació d’un nen xinés, condiciona la seva vida en estat adult. Millor nota, més possibilitats d’anar a la universitat.
Les famílies porten als nens a les escoles per ajudar a crear un futur millor pels seus fills, i que no tinguin explotació laboral, i treballs de sol a sol, que a dures penes permeten sobreviure a famílies.
Aquesta vida escolar, fa que els nens puguin gaudir del seu oci poc. Inclús dissabtes i diumenges són les tutories.
Els pares han de pagar per les escoles, pels complements addicionals, i està clar, que no tothom ho pot permetre. Aquí trobem una injustícia, una desigualtat. Per una banda, les famílies en llocs rural amb moltes pobresa no ho poden pagar. Per altre banda, ens trobem amb famílies que prioritzen l’educació dels nens davant de les nenes. El nen té més pes a la societat. Les desigualtats de gènere, estan força marcades, ja que encara hi ha idea moral que la dona ha de servir a l’home.
Hi han testimonis de nens, que mostren una infància poc plena de vida, amb molta pressió educativa i de moralitat. Són joguines veritablement d’estudiar. I el govern xinés ha contribuït en què passi això.
Cal destacar a més, que els problemes es multipliquen en les zones rurals, i que en les famílies més pobres, el nivell augmenta, i els recursos són menys.
Tot i així hi han famílies que apel·len als drets dels infants, i que confien que es pot harmonitzar tot: oci, ensenyament moral, estudis…
VALORS QUE ES FOMENTEN.
Són els mateixos valors dels que hem estat parlant anteriorment. Un d’aquest són tots aquells aspectes culturals com la importància a la paternitat o en els avantpassats. L’esforç, l’harmonia, el treball...
Els nens xinesos passen moltes hores a l’escola. Hi treballen pel matí continguts més didàctics i per la tarda, més culturals i morals. A l’escola, aprendre no és únicament una tècnica, un ofici., aprendre és ser bo. Tant a la Xina de Confuci com a la de Mao, sempre ha predominat aquesta creença- que les persones es transformen a partir de l’educació i que aquesta farà que es pugui créixer tant socialment com políticament. Mao diu :”La nostra política educativa ha de permetre a qualsevol persona que rep una educació, desenvolupar-se moralment, intel·lectualment i físicament, a tornar-se un treballador amb consciència socialista i culte.