Marroc

INDIVIDUS I RELACIONS INTERPERSONALS

El sistema educatiu Marroquí arrossega d’anys enrere diversos problemes relacionats amb el seu desenvolupament i la implicació amb la societat. Tot i que quan va aconseguir la independència l’any 1956 el Marroc va tenir la oportunitat de poder governar per ell mateix per poder modificar i millorar el seu sistema educatiu, es va trobar amb molts problemes deguts a la mentalitat de la societat i els pocs recursos que tenien per fer-ho.

Al Marroc la diferència entre  classes socials és molt evident, abans de que s’introduís l’escola pública només eren escolaritzats fills de nobles francesos, espanyols i marroquins, la resta de nens, sobretot els de les zones rurals ja que tenen grans dificultats per accedir a la ciutats o pobles més poblats  on es troben les escoles, no tenien la oportunitat d’una educació digne.

Marroc s’afrontava a noves etapes i s’estaven intentant dur a terme noves reformes per l’educació del país.

La última reforma que es va dur a terme va ser plasmada en un document per la Comissions Especial de l’Educatiu et de la Formatin (COSEF), formada per varis consellers del rei, diferents polítics, experts en l’educació , etc... la feina realitzada per aquesta comissió va ser publicada l’any 1999 en forma de carta, anomenada Carta Nacional de l’Educació i la Formació, que servirà coma base de l’actual llei educativa del país.

Tot i que es va aconseguir fer un gran pas, la situació educativa del Marroc seguis estant en dèficit constant.

Els nens i nenes de les zones rurals segueixen sense  estar escolaritzats la majoria, mentre que a les ciutats l’índex d’escolarització és més elevat però seguis estant per sota del que hauria d’estar. Les últimes proves que es van realitzar l’any 1994 indicaven aquí només el 72% dels nens estaven escolaritzats en un tram de l’educació similar a l’educació primària, aquí a Espanya, és a dir, dels 6 als 13 anys, mentre que només un 51% de les nenes anaven a l’escola.

Les xifres disminueixen a mida que incrementen les edats, l’any 1999 l’Informa Mundial sobre el desenvolupament humà, publicava que entre les edats de 16 i 18 anys només un 59% dels nois estan escolaritzats i un 27% de les noies.

La discriminació entre generes encara és molt present al Marroc, per això existeixen moltes organitzacions que estan col·laboren amb l’escolarització de les nenes marroquies.  L’any 1994 un 72 % de les dones no sabien llegir ni escriure.

Encara queda molt camí per aconseguir una igualtat total de generes, però en els darrers anys les xifres han disminuït mica en mica i això dona esperança en aquest àmbit tot i que per culpa de la falta de recursos i els problemes socials que es presenta aquest país encara queda molta feina per aconseguir unes xifres optimes d’escolarització i menys analfabetisme.

CONVIVÈNCIA I RELACIONS EN L’ENTORN IMMEDIAT

La relació amb la família i l’escola aquí al nostre país és molt important ja que la família és el principal agent educador de l’infant. Pel que fa el Marroc a l’escola pública la relació família- escola es dur a terme amb direcció, els pares no tenen contacte amb el mestre directament. L’escola es considerada autoritària i els pares no entren en la interacció alumne-professor.  Dins l’escola existeixen diferents organitzacions de pares, amb funcions molt clares i molt organitzades des de l’escola, per poder fer partícips els pares en l’educació dels seus fills.

Pel que fa el mestre, trobem molt professorat femení a les escoles marroquines. No coneixen el concepte tutor/a, tots els mestres estan per igual i no hi ha una personalització cap a l’alumnat.

A les aules els dos sexes estan diferenciats, les nenes van a diferents aules que els nens i a més a més hi han assignatures diferents, el que fa encara més present  la falta de oportunitats i igualtats de les nenes a les aules marroquines. 

Per evitar distincions socials les escoles han implantat obligatòriament dur uniforme per no poder diferenciar-se entre classes, almenys pel que fa a les aules.

Totes les escoles ja siguin publiques o privades segueixen un itinerari religiós estricte en el qual practiquen l’Islam respectant totes les hores d’oracions que pertoquin, tant pel que fa a fora o dins l’aula.

VIURE EN SOCIETAT( LA NECESSITAT DE LLEIS I NORMES)

Pel que fa a totes les societats del món són necessàries les normes per una bona convivència. El Marroc és un país Novell en tot el que fa l’administrament propi del seu govern i li queda molta feina per fer en l’àmbit educatiu per poder aconseguir l’èxit.

Tenen diferents costums i diferents normes socials, que com a diferent cultura hem de respectar. Totes les comunitats tenen les seves normes a petita o gran escala, per poder aconseguir un be comú. Tant pel que fa a les escoles o a la societat marroquí existeixen les seves normes, ja que sense elles la convivència seria impossible per què tothom feria el que voldria sense considerar als demés.

És important conèixer  a les diferents cultures i respectar les seves costums, per poder tenir un respecte recíproc i així aconseguir una major comprensió de les persones i per tant de la societat.