Finlandia

Individus i relacions interpersonals. (els drets del nen i la igualtat de gènere)

Igual que a Espanya, Finlàndia segueix la  Declaració dels Drets dels Infants aquesta mira pel benestar dels infants. Aquesta declaració és una referència moral per la defensa dels drets de la infància i una guia d’actuació.

La igualtat entre homes i dones és molt important pel benestar finlandès. Les donen han de tenir els mateixos drets, deures i oportunitats que els homes en tots els àmbits.
La Llei d’igualtat entre homes i dones (609/86) que va entrar en vigor al 1987 té tres objectius principals:

-          Preveure la discriminació sexual

-          Promoure la igualtat entre homes i dones

-          Millorar la situació de la dona, sobretot a la vida laboral.

La llei estableix que ha d’haver igualtat entre dones i homes en els llocs de feina, en l’educació, en la investigació...

Des de 1995 les empreses amb 30 o més treballadors permanents és van veure obligats a incloure mesures per promoure la igualtat. Aquest document inclou un pacte on diu que a les empreses no pot haver-hi cap dels dos sexes per sota del 40% de treballadors.

Hi ha un comitè que s’encarrega del compliment de la Llei per la igualtat.

Hi han dos aspectes on no s’aplica aquesta llei:

-  Les activitats relacionades amb les pràctiques religioses d’aquestes comunitats.

- Els assumptes familiars interns o de la vida privada de les persones.

Al 2004 és va posar en marxa una nova llei sobre la igualtat entre dones i homes. Aquesta nova llei a retocat l’antiga legislació completant-la amb la legislació de la Unió Europea.

Al Parlament finlandès, existeix un comitè de treball i igualtat. Aquest comitè de treball i Igualtat és responsable dels assumptes relacionats amb la formació de treball per adults, igualtat de gènere… Dins de les dones parlamentaries, existeix una Red de Dones Parlamentaries que actua com a foro pels debats oberts sobre qüestions importants per les dones.

A nivell governamental, el ministre de “Asuntos Sociales y de Salud” és el responsable de les qüestions d’igualtat. Aquest compta amb tres grups que treballen per promoure la igualtat entre homes i dones, aquests són: la “unidad de Igualdad de Género, “el defensor del pueblo para la igualdad” i el “consejo de Igualdad” . També trobem la “Junta de Igualdad” que actua com a organisme independent dintre d’aquests.

Convivència i relacions a l’entorn (convivència en l’entorn immediat). Participació i funcionament del centre ( identificació de la diversitat cultural i religiosa).          

El sistema educatiu finlandès és un sistema igualitari. L'escolaritat és obligatòria dels 7 als 16 anys i els nou primers anys han d'estar cursats obligatòriament. És gratuïta a temps complet per als estudiants i aquesta gratuïtat inclou l'assistència sanitària i el menjador per a les escoles primària i secundària. Durant tota l'escola elemental de 7 a 16 anys, tots els llibres i materials escolars són gratuïts i donats pel mateix centre. Els alumnes que tenen dificultats d'aprenentatge podent també beneficiar-se, en el mateix centre, de l'ajuda d'un professor especialista que pot anar a classe per guiar-lo o bé treballar amb ell de manera separada.
L’èxit dels resultats escolars a Finlàndia és gràcies a l’efecte combinat de les institucions, l’escola i la família.

La família Finlandesa es considera la primera responsable de l’educació dels fills. A casa reina un ambient de disciplina i coresponsabilitat.

El paper de la mare en aquestes famílies és molt important, així doncs, podem dir que són famílies matriarcals. La família finlandesa en general és centre en la família nuclear. Normalment hi han un o dos fills a ala família.

Tant els homes com les dones són assalariats. Les tasses de divorci apunten a que un 51% dels matrimonis és dissolen.

L’educació és un dels punts més importants de la societat finlandesa.

Altres institucions socials i culturals de gran importància, són la gran xarxa de biblioteques que hi ha per tot el país.

A través de les biblioteques i tenint en compte la forta tradició Luterana, es promou la pròpia responsabilitat sobre els creients i  la necessitat de llegir personalment la Bíblia.

Cal remarcar, també, que tant al cinema com a la televisió s’ofereix sempre la programació en la llengua original,  per tant això incitarà als nens a aprendre a llegir ràpid per tal de poder entendre els programes i les pel·lícules.           

En quant a la diversitat cultural a Finlàndia, el nombre d’immigrants en aquest país és relativament petit, segons els estàndards internacionals. La majoria d’aquests venen de Rússia, Estonià, Suècia…
La majoria d’aquests sobretots els joves s’han integrat bé a la societat. El fet que l’escola sigui obligatòria a afavorit aquest íntegrament.
A Finlàndia hi ha la “ley del trabajo” en la qual el seu objectiu és la tolerància i la lluita contra el racisme. La societat i l’educació van molt lligades ja que a l’escola també és tenen aquest objectius, el hi proporcionen entreteniment pel temps lliure com cultura, esports, activitats…

Viure en societat (convivència social (necessitat de normes per conviure). Identificació dels bens comuns.

La societat finlandès no és una societat amb problemes greus d’incivilment ciutadà però ara mateix una de les seves prioritats urbanes és la inclusió social; especialment pel que fa als aturats de llarga durada i a certes formes de delinqüència algunes relacionades amb el consum d’alcohol i drogues.

A Finlàndia viuen en un ambient hospitalari. Tenen una mentalitat, uns valors, un concepte de benestar i de democràcia molt marcats.
La societat s’ha desenvolupat en un ambient que és pot dir de cultura. La mentalitat d’un país té un gran impacte en la vida social i econòmica d’aquest.