El nostre pais
Individus i relacions interpersonals. (els drets del nen i la igualtat de gènere)
La declaració dels drets dels infants tot i que no va ser fins a l'octubre del 1945 quan va néixer oficialment l'Organització de les Nacions Unides, ja al gener del 1942, i enmig de la II Guerra Mundial, el president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, va utilitzar per primera vegada aquest nom. I des de la seva creació, una de les preocupacions principals de l'Organització de les Nacions Unides ha estat el benestar i els drets dels infants. Tant és així que un dels primers actes de l'Assemblea General de les Nacions Unides va ser la creació del Fons de les Nacions Unides per a la Infància.
La Declaració dels Drets dels Infants de 1959, constitueix una referència moral per a la defensa dels drets de la infància i una guia d'actuació per als poders públics i privats.
A partir de la creació dels drets humans aquí al nostre país s’han creat centenars empreses i entitats defensant i protegint aquests drets. On s’encarreguen d’organitzar jornades, actes, conferències i projectes amb la finalitat de seguir avançant en aquest àmbit.
En els enllaços següents són exemple d’ entitats i pàgines web que estan compromeses amb els Drets Humans.
* Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH)
o https://www.acddh.org
* Associació de Mestres Rosa Sensat
o https:// www.pangea.org/rsensat/
* Associació per les Nacions Unides a l'Estat Espanyol
o https://www.anue.org/cat/anue.html
* Centre UNESCO de Catalunya
o https://www.unescocat.org
* EDU365.COM
o https:// www.edu365.com/
* EDUC@LIA
o https://www.educalia.org/edujsp/idioma.jsp
* Escola de Cultura de Pau
o https://escolapau.uab.cat/
* Fundació Jaume Bofill
o https://www.fbofill.cat/
* Fundació per la Pau
o https://www.fundacioperlapau.org/
* Fundació Pere Tarrés
o https://www.peretarres.org/
* Fundació Solidaritat UB
o https://www.ub.es/solidaritat/
* GREC. Resolució de Conflictes
o https://www.grecmail.org/
* Institució de Drets Humans de Catalunya (IDHC)
o https://www.idhc.org
* Intermón Oxfam
o https://www.intermonoxfam.org/
* Justícia i Pau
o https://www.justiciaipau.org/
* Lliga dels Drets dels Pobles
o https://www.dretsdelspobles.org/
* Moviment per la Pau
o https://www.movimentperlapau.org/site/
* Senderi
o https://www.senderi.org/
* Satem
o https://www.pangea.org/setem/
* Universitat Internacional de la Pau
o https://www.universitatdelapau.org/
* XTEC
* Objectius de desenvolupament del mil·lenni
Documents de la sessió especial en favor de la infància
La convenció sobre els drets de l’infant
o https://www.bcn.cat/infancia/pdf/catala/un_mon_apropiat.pdf
El nostre país tenim una societat desenvolupada on és treballa molt per als drets dels infants, conjuntament amb la igualtat de gènere. Des de les entitats públiques ofereixen ajudes per a persones amb risc d’exclusió social. Aquest es pot definir com el resultat d’un procés dinàmic d’acumulació i combinació de factors de desavantatge diversos, vinculats a diferents aspectes de la vida personal, social, cultural i política dels individus.
Aquestes desigualtats al nostre país les observem destacable ment, amb els grups d’altres països subdesenvolupats on les seves societats es desenvolupen diferent.
Si ens endinsem en la nostra societat observem que la gran majoria de famílies tant el pare com la mare treballen, aquesta dada en un primer moment ens mostra que les diferències entre homes i dones en l’àmbit laboral no existeix. Però segons la branca laboral si que trobem aquestes diferències de sexe. En alguns casos la remuneració és inferior la de la dona, en altres casos si un home i una dona competeixen per un mateixa feina segons quines responsabilitats hagi d’assumir, la dona queda en un segon pla. Ja que la visió de la mare com a cuidadora i màxim responsable dels fills encara i és present a la nostre societat.
Convivència i relacions a l’entorn (convivència en l’entorn immediat i Participació i funcionament del centre identificació de la diversitat cultural i religiosa)
Les relacions entre la família i l’escola són molt importants, ja que l’educació del nen és desenvolupa tant amb la família com a l’escola. La col·laboració i la participació de les famílies dels alumnes és imprescindible per assolir els millors resultats educatius en un centre i contribuir a la millor integració escolar i social de l’alumnat.
L’escola i la família són dos puntals molt importants per al nostre nen i per això aquests han de treballar conjuntament, per això s’han d’involucrar en el govern de centres (consells escolars, AMPAS, FEAC...). Aquest és el punt d’unió per començar a treballar.
Les escoles organitzen activitats extraescolars per tal que els alumnes relacionin amb altres nens i desenvolupin una tasca d’equip i aprenguin a superar-se (equips de bàsquet, futbol, patinatge artístic...).
Els centres educatius tenen com a missió l’educació dels alumnes, però per a què els centres educatius compleixin la seva missió no n’hi ha prou amb l’actuació dels professors. Els professors, tot i la seva cabdal funció, necessiten la comunitat educativa per portar-la a terme (l’educació). Tota la comunitat educativa la que està implicada en el procés educatiu dels alumnes.
La comunitat educativa està formada pels alumnes, les famílies, el professorat, els professionals d’atenció educativa i el personal d’administració i serveis, l’ Administració educativa, les institucions locals i els agents territorials i socials, i les associacions que els representen, així com l’associacionisme educatiu, les entitats esportives escolars i les entitats de lleure. La comunitat escolar, representada en el consell escolar del centre, està inclosa en la comunitat educativa. Per treballar tots aquests àmbits és necessari treballar amb xarxa.
Les escoles tenen una titularitat pot ser pública o privada, segons qui sigui el seu titular. En els centres públics té la titularitat el poder públic local, autonòmic o estatal. Els centres privats és titular la persona física o jurídica. Els centres públics són sustentats pel govern autonòmic i els privats poden ser de finançament privat o públic, segons sigui una cooperativa o sigui un centre concertat per l’estat. Les escoles es divideixen per la seva opció ideològica, poden ser escoles laiques o escoles religioses. La religió no és un impediment o punt de conflicte.
Viure en societat (convivència social (necessitat de normes per conviure)identificació dels bens comuns)
Estem davant d’una època de canvis, de grans transformacions socials, econòmiques i culturals. Apareixen nous factors d’exclusió social i noves formes desigualtat que conviuen amb situacions clàssiques de pobresa (fan referència a la dimensió més estrictament econòmica). Aquestes grans transformacions, les seves causes i factors operen i interactuen i incideixen en els diferents àmbits (econòmic, laboral, formatiu, sociosanitari, relacional i residencial). A més també cal tenir en compte els quatre grans eixos amb els que s’estructuren les desigualtats: l’edat, l’origen demogràfic, el sexe i el nivell socioeconòmic.
Una xarxa socioeducativa ha de partir de l’aprenentatge de com treballar plegats (acceptació de la diferència, treball en equip, articulació, col·laboració, etc.);
l’adaptació a les realitats locals (coneixement de les necessitats i demandes, comprensió de les dinàmiques locals, etc.); i el treball efectiu (metodologia, manteniment de la motivació i capacitat de plantejar-se projectes realistes i viables).
El programa d'educació per a la ciutadania té per objectiu promoure el desenvolupament dels valors democràtics, afavorir el coneixement dels drets humans, l'educació per la pau i la solidaritat, impulsant la participació i el compromís dels joves a la societat. Els objectius d’aquesta assignatura son:
• Fomentar el desenvolupament dels valors democràtics i de consciència de ciutadania.
• Donar a conèixer la Declaració universal dels drets humans i afavorir
actituds i conductes respectuoses i compromeses en la seva defensa.
• Impulsar el compromís i la participació dels i les joves a l’escola i a la
Societat.
• Promoure l’educació per la pau i la solidaritat.
Aquesta assignatura pretén realitzar activitats d’aprenentatge-servei vinculades a la comunitat local. Un altra punt rellevant es el foment de la solidaritat i la pau per tal de conviure en un país més agradable i tolerant. El desenvolupament crític i la convivència son finalitats que és plantegen en aquesta assignatura per tal de ser bons ciutadans i desenvolupar un pensament crític, que ens ajudarà en les diverses situacions de la pròpia vida.